Blauet (Alcedo atthis)

Mida

Similar a un pardal.

Hàbitat

Zones humides, rius i rierols de curs lent, basses i zones pantanoses amb alguns arbres i riberes aptes per niar. A l’hivern també es pot veure al litoral, sempre que hi hagi peixos.

Identificació

Té un plomatge blau verdós iridescent al cap i les ales, amb el dors i la cua blau brillant, les parts inferiors i les galtes són de color taronja, i a més té una taca de color blanc al coll i la gola. El bec és completament negre en el cas del mascle adult; en canvi, la femella té part de la mandíbula inferior de color vermellós. Els joves són una mica més apagats. És rabassut, cuacurt i de potes curtes, té el cap gran i el bec desproporcionadament llarg i agut. En vol sembla una bala blava i lluent que passa a tota velocitat per sobre de l’aigua, sovint emetent un reclam agut característic.

Costums

Es posa immòbil a les branques, els joncs o les pedres prop de les zones amb aigua i es llança en picat a la captura de peixos petits. Els captura sota l’aigua, però mai a gaire profunditat. S’empassa els peixos sencers, engolint-los en el sentit de les escates. Excava galeries d’aproximadament un metre en bancs de sorra o de terra prop dels rius, per construir-hi el niu amb espines de peix.

Distribució

Península Ibèrica  

Està bastant repartit per tota la Península, encara que és més comú a la meitat nord d’aquesta. És més escàs al sud-est peninsular i a La Manxa, i rar a Guadalajara, Saragossa, Sòria i Valladolid. A l’hivern entren a la Península molts individus centreeuropeus, fins i tot procedents de distàncies considerables.

Veu

Veus molt agudes i fines, sovint en vol, consistents en un “zii” curt i estrident. Les emeten els individus solitaris, tant posats com en vol.

Escolta-ho a XenoCanto