Espècie no objectiu
Castellà: Vencejo Común
Català: Falciot negre
Gallec: Cirrio
Euskera: Sorbeltz arrunta
Anglès: Common Swift
Una mica més gran que una oreneta.
Es pot veure pràcticament a tot arreu, tot i que és més abundant en zones urbanes i al voltant de les seves àrees de cria. Necessita la presència d’edificis o precipicis per nidificar.
Sovint es confonen amb les orenetes a les grans ciutats. Són ocells completament negres, d’ales molt llargues, cua curta i vol rapidíssim i acrobàtic. Volen normalment a força alçada —per sobre dels edificis— i cacen insectes voladors amb la seva boca desproporcionadament gran. La principal diferència amb les orenetes s’aprecia en vol, ja que tots dos es veuen negres. El falciot desplega les ales en forma de falç i planeja sovint, mentre que el vol de l’oreneta és més mogut i papallonejant, i mou més les ales.
Són ocells estivals, al setembre desapareixen en massa per tornar l’abril de l’any següent. Tenen les ales tan llargues que no poden alçar el vol des de terra si no troben un desnivell des d’on llançar-se i batre les ales completament per agafar força d’ascensió.
Península Ibèrica Illes Balears Illes Canàries
Present a tota la Península i les Balears, i a Tenerife, Gran Canària i Lanzarote, d’abril a setembre.
Són cridaners, especialment a primera hora del matí. Tenen diversos xiscles estridents, monòtons i ressonants, semblants a “sriiir”.