Espècie objectiu
Castellà: Jilguero
Català: Cadernera
Gallec: Xílgaro
Euskera: Karnava
Anglès: European Goldfinch
Una mica més petit que un pardal.
En general, qualsevol zona oberta amb presència d’herbes, especialment si hi ha cards que produeixen una gran quantitat de petites llavors. També necessita que hi hagi arbres per poder nidificar. Prefereix els llocs calorosos, per la qual cosa és difícil trobar-lo a molta altitud.
Ocell cridaner per la seva cara vermella, envoltada de blanc, i amb la part posterior del cap, els ulls i el voltant del bec de color negre. Les ales són de color negre atzabeja amb una marcada franja groga, i la cua també és negra. El bec és cònic, però afinat a la punta, cosa que li dona l’habilitat d’agafar les llavors del card com si ho fes amb una pinça, sense punxar-se. El jove té el cap de color marró amb ratlles, sense el dibuix vermell, blanc i negre.
Les llavors del card són el seu aliment preferit: sovint es pot veure la cadernera fent malabarismes a la flor del card per agafar-les. Té tendència a congregar-se en grups —especialment a l’hivern—, de vegades formats per caderneres i altres espècies com gafarrons, pinsans o verdums. Fa el niu a la punta de les branques dels arbres, en zones inestables, per evitar que hi accedeixin els depredadors més pesants. Tot i així, molts nius són depredats per la garsa.
Península Ibèrica Illes Balears Illes Canàries
Ocupa pràcticament tot el territori peninsular, les illes Balears i les illes Canàries. Escasseja a bona part de Galícia i Múrcia. A l’hivern entren bastants individus centreeuropeus a la Península, que fan augmentar les poblacions locals d’aquesta espècie.
Reclam molt característic consistent en un “tiquelit” trisíl·lab i alegre. Cant amb trinats ràpids, notes miolants i seqüències refilants.