Espècie no objectiu
Castellà: Verderón Común
Català: Verdum
Gallec: Verderolo
Euskera: Txorru-arrunta
Anglès: European Greenfinch
Similar a un pardal.
Zones obertes amb arbres, des d’horts i parcs urbans fins a clarianes de boscos. Evita l’alta muntanya.
Més gran que el gafarró, amb el qual es podria confondre. Les formes també són una mica diferents, ja que el gafarró és més rabassut i el verdum més robust. El mascle és tot verdós, excepte les galtes i les ales, que són grises amb una mica de groc, en contraposició del gafarró mascle, en el qual destaca el groc. Es podria generar una mica més de confusió amb les femelles, ja que totes dues presenten un colorit gris bru més apagat, encara que les femelles de verdum no tenen les ratlles del gafarró.
La dieta és a base de llavors, que recull de terra o de les plantes, polpa de fruits i insectes, sobretot per alimentar les cries. A l’hivern es pot concentrar amb altres ocells granívors, com els gafarrons i les caderneres en camps de conreu i en prats amb arbres fruiters, de vegades en bandades considerables.
Península Ibèrica Illes Balears Illes Canàries
Àmpliament distribuït per tota la Península, les Canàries i les Balears; és una de les deu espècies més ben distribuïdes d’Espanya.
El reclam sona com un “jüpp” curt i enèrgic, repetit a vegades en una sèrie ràpida. El cant pot recordar el d’un canari, amb sèries de xiulets i refilets.