Espècie objectiu
Castellà: Gaviota reidora
Català: Gavina vulgar
Gallec: Gaivota chorona
Euskera: Antxeta mokogorria
Anglès: Black-headed gull
Similar a un colom.
Se’l pot veure tant a la costa com a l’interior: en llacs, rius, arrossars, camps de conreu, abocadors, ports, platges, etc., però no sol endinsar-se molt en el mar.
De color gris pàl·lid a la part superior i blanc al pit i la part posterior del cap. En període nupcial té la cara recoberta de color xocolata, i el bec i les potes són de color vermell fosc. En període no-nupcial la cara es torna blanca amb una taca allargada darrere de l’orella i la punta del bec es torna negra.
Es tracta d’un ocell delicat que podem veure sovint en ports, molls i costes, generalment en grups que poden arribar a ser nombrosos. Sempre lligat a l’aigua, encara que siguin estanys, en parcs públics, també se’l pot veure en llacunes molt allunyades de la costa. S’alimenta de qualsevol matèria viva que trobi a prop de la superfície de l’aigua, des de cucs i crustacis fins a peixos petits. Sovint aprofita deixalles.
Península Ibèrica Illes Balears Illes Canàries
És una espècie molt nombrosa a l’hivern, àmpliament estesa en costes, platges, ports pesquers, rius i embassaments, també relacionada amb els abocadors, on va a la recerca de menjar. Cria a l’interior de la Península en aiguamolls d’Andalusia, Aragó, les dues Castelles, Extremadura, als aiguamolls costaners llevantins i al delta de l’Ebre.
Veu una mica ronca i de timbre nasal. Emeten un “krriiarr” sol o repetit que es pot assemblar al so d’una persona rient, d’aquí el seu nom.