Espècie objectiu
Castellà: Garceta común
Català: Martinet blanc
Gallec: Garzota
Euskera: Lertxuntxo txikia
Anglès: Little egret
Gran, però més petit que un bernat pescaire.
Clarament lligat a zones humides, rius i estanys. Nia colonialment en arbres, canyes, canyissos i arbustos densos, i ocupa fins i tot illots i penya-segats costaners. Les colònies poden arribar a tenir diversos milers de parelles reproductores.
Ocell esvelt i elegant, amb les potes negres i els peus grocs brillants. És completament blanc amb el bec llarg, recte i afilat, de color negre. Té el plomatge facial de color blau verdós i l’iris groc. En període nupcial mostra plomes ornamentals al clatell, el pit i el dors.
Pesca peixets, capgrossos i insectes aquàtics a l’aigua. Té un comportament característic consistent a fer tremolar el peu al fang per obligar els insectes i els peixos a sortir-ne i pescar-los. Es posa encongit sobre una pota a la vora de les zones amb aigua.
Península Ibèrica Illes Balears Illes Canàries
Cria en diversos aiguamolls de la conca de l’Ebre i als arrossars valencians, amb poblacions que arriben al Cantàbric, així com en diversos nuclis de l’oest i el sud-oest peninsular. A l’hivern es concentra en el quadrant sud-occidental de la Península i a les costes, però amb presència molt escassa a les costes del Cantàbric.
Bastant silenciós. Quan alça el vol pot emetre un grall ronc de tipus “aah”.