Espècie no objectiu
Castellà: Gaviota Patiamarilla
Català: Gavià argentat
Gallec: Gaivota patiamarela
Euskera: Kaio hankahoria
Anglès: Yellow-legged Gull
Més gran que un colom.
Costes, estanys, rius, ciutats, sovint en zones humanitzades i lluny de la costa.
Ocell molt robust, de color blanc i amb el dors gris platejat, i un bonic bec taronja, potent, amb una taca vermella a la part inferior de la punta, més visible en època de cria. Punta de les ales negra, amb taques blanques. Potes grogues. És fàcilment distingible de la gavina vulgar, en primer lloc, per la mida, ja que el gavià argentat és bastant més gran. A més, la gavina vulgar en època de cria té el cap negre i a l’hivern té una taca negra darrere de l’ull. Finalment, el bec de la gavina vulgar és vermellós negre, i el gavià argentat el té groc.
Molt visible, sorollós i escandalós, especialment quan va en grups. S’alimenta de matèria viva de qualsevol tipus en ports i molls, però també és molt abundant en abocadors. En zones urbanes, remou papereres i contenidors a la recerca de restes de menjar. Cria en colònies, i fa el niu a terra o entre les roques, però també en edificis i altres llocs humanitzats. Es pot mostrar molt agressiu si se li molesta el niu i pot depredar altres animals.
Península Ibèrica Illes Balears Illes Canàries
Es troba distribuït per tota la costa atlàntica peninsular, la costa del Cantàbric, la costa del Mediterrani, les Balears i les Canàries. També és freqüent als trams fluvials de l’interior de Catalunya i puntual en alguns aiguamolls de l’interior de Castella-la Manxa.
La veu més característica és un “ka, ka, ka, ka” sonor i profund.