Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)

Mida

Similar a un pardal.

Hàbitat

Sobretot boscos de coníferes (pinedes, boscos d’avets i similars), però també entra (això sí, amb molta menys densitat) en alzinars i boscos caducifolis. També se’l pot veure en jardins urbans.

Identificació

Coloració general del cos marronosa, cap contrastat amb disseny blanc i negre i inconfusible cresta que permet identificar-lo fàcilment. Es diferencia fàcilment d’altres mallerengues pels colors; es podria confondre amb la mallerenga petita, però aquesta no té cresta.

Costums

Es mou entre les branques de coníferes activament, però de manera més discreta que altres mallerengues, encara que és fàcilment localitzable pel seu reclam, que emet regularment. Ocell insectívor, que canvia a una dieta més omnívora durant l’hivern, encara que no de manera tan marcada i oportunista com la mallerenga blava i la mallerenga carbonera. Visita menjadores amb certa regularitat i ocupa caixes niu fàcilment si es col·loquen al seu hàbitat de coníferes habitual. Quan ocupa forats naturals, té tendència a preferir esquerdes en arbres vells o morts.

Distribució

Península Ibèrica  

Present a tota la Península, encara que escasseja a les zones sense arbres de les depressions del Tajo, el Duero, l’Ebre i el Guadalquivir, i al sud-est semiàrid. Absent a les Balears i les Canàries.

Veu

El reclam és característic i l’emet sovint, però el cant és molt discret i canta poc, per la qual cosa la seva presència passa més desapercebuda que la d’altres mallerengues.

Escolta-ho a XenoCanto