Pardal roquer (Petronia petronia)

Mida

Similar a un pardal.

Hàbitat

Zones seques i assolellades, sobretot en àrees rurals de secà i amb penyals propers. També es pot trobar en erms, zones amb una mica de matoll, petites poblacions i rodalies de construccions. No és present a l’alta muntanya.

Identificació

Difícil de confondre amb el mascle de qualsevol altre pardal; es podria confondre amb la femella, encara que, en conjunt, el pardal roquer es veu una mica més clar. Té el cap ample i el bec fort. Tot el cos és ratllat, amb les parts superiors marró clar i les inferiors blanques. Té una cella ampla de color marró clar i una altra franja ampla just a sobre de color marró fosc. A més, presenta una petita taca groga entre la gola i el pit, encara que és difícil de veure si està encorbat. La cua és fosca amb la punta blanca, molt més fàcil d’apreciar quan té la cua estesa.

Costums

És força social, forma grans bandades si no està criant. Nia en cavitats rocoses i esquerdes. S’alimenta principalment de llavors, a més de fruits i baies. A la primavera també menja invertebrats.

Distribució

Península Ibèrica   Illes Balears   Illes Canàries  

Àmpliament distribuït per tota la Península, falta a la franja nord. Escasseja al quadrant sud occidental i a Galícia. També és present a les Balears i les Canàries.

Veu

Té diverses veus i reclams; el més típic és un “sle-viit” o un “tviyuii” sonor i llarg. Gràcies a la seva tendència a ser sorollós, és fàcil de detectar.

Escolta-ho a XenoCanto