Estornell vulgar/negre (Sturnus vulgaris/unicolor)

Mida

Similar a una merla.

Hàbitat

Zones agrícoles, terrenys arbrats i semiurbans, sempre prop de prats i llocs espaiosos.

Identificació

Fosc i robust. L’estornell vulgar es pot diferenciar de l’estornell negre pels colors irisats (verd porpra) i les clapes blanquinoses que presenta el mantell de l’estornell vulgar, davant del mantell completament negre irisat que té l’estornell negre a la primavera i l’estiu. Tots dos tenen la cua curta, el bec una mica llarg, punxegut i groc, i les potes rosades. El jove d’estornell vulgar és marró ratllat, i a mesura que va creixent li comencen a sortir les clapes blanques.

Costums

A l’hivern es pot reunir en bandades de fins a centenars de milers d’individus situats en arbredes, passejos o parcs urbans. A la primavera i l’estiu menja preferentment invertebrats, mentre que a la tardor i l’hivern es torna més vegetarià.

Distribució

Península Ibèrica   Illes Balears  

L’estornell vulgar nidifica únicament a gran part de Catalunya i la cornisa cantàbrica a la primavera, però durant l’hivern ocupa tota la Península i les illes Balears. L’estornell negre, en canvi, està ben distribuït i és abundant a la major part de la Península. Absent a Canàries i a les zones més altes dels Pirineus i la serralada Cantàbrica. A les Balears només és present a Ciutadella, a l’illa de Menorca. A l’hivern, la Península i les Balears poden ser literalment envaïdes per milions d’estornells.

Veu

Cant compost de xiulets sonors, copejants i estridents. Imita alarmes de cotxes i altres sons.

Escolta-ho a XenoCanto