Identificació d’orenetes i falciots 25/04/2017

En aquesta època tenim diferents espècies d’orenetes i falciots que a primera vista poden portar a confusió. Amb només una mica de pràctica podrem distingir-los amb facilitat. Les espècies són les següents:

Oreneta vulgar

Juntament amb l’oreneta cuablanca, és l’oreneta que veurem més sovint a la península. És d’un color negre lleugerament blavós a les parts superiors i blanc amb un to ocre a les parts inferiors. La cara, si la podem veure prou de prop, és de color marró rogenc. La distingeix molt bé la seva llarga cua escotada, amb les plomes exteriors molt més llargues que les centrals.


Oreneta cuablanca

Freqüent també al mateix interior de les poblacions, on construeix els nius de fang en balcons, ampits i sortints dels edificis. Negra a les parts superiors i blanca molt contrastada a les inferiors, amb carpó (on acaba el cos abans de la cua) de color blanc pur. La cua escotada però molt més curta també la distingeix de l’oreneta vulgar.


Falciot negre

Superficialment s’assembla a les orenetes pel fet que també és un insectívor aeri, tot i que és una au més emparentada amb els enganyapastors i els rapaços nocturns que amb les orenetes. És totalment negre, a vegades amb tonalitats marronoses i el coll més clar, però l’efecte visual és el d’una au completament negra. Ales molt llargues, bastant més que les de les orenetes, en forma d’arc. Exclusivament aeri, excepte per nidificar, mai no toca terra. No el veurem posat en cables ni en cap altre posador.



Falciot unicolor a les Canàries

És molt semblant al falciot negre, casi indistingible, tot i que és el falciot que trobarem més comunament a totes les illes de l’arxipèlag, on el falciot negre és molt escàs. Per tant, és es el falciot que veurem a les illes.



Ballester

Imponent falciot gran, de vol ràpid i de to general marró amb les parts inferiors blanques i amb una franja marró que creua la part superior del pit. Pot ser molt abundant en segons quines zones, tant naturals com a prop de pobles i ciutats.


Espècies menys freqüents:

Oreneta de ribera

Oreneta en general poc freqüent, encara que pot ser molt abundant a prop de les seves colònies o en pas migratori. Silueta como d’oreneta cuablanca però coloració marronosa a les parts superiors, blanca a les inferiors i franja marró que creua el pit.

Roquerol

Silueta típica d’oreneta cuablanca però totalment marró, incloses les parts inferiors, que només són lleugerament més clares. L’única espècie d’aquest grup que es queda amb nosaltres a l’hivern.

Oreneta cua-rogenca

Bastant semblant a l’oreneta vulgar pel que fa a la forma i la coloració, però amb el carpó de color crema i sense la cara rogenca (encara que el cap és de color marró òxid). És abundant al sud de la península.

Falciot pàl·lid

Només el trobarem de manera abundant a la meitat sud d’Andalusia, punts d’Extremadura i, ja molt més escassament, a les comunitats murciana i valenciana, Catalunya, Balears i la costa Canària.

Falciot cuablanc africà

Abundant únicament a l’extrem sud d’Andalusia de manera generalitzada. També es pot trobar en altres parts de l’interior d’Andalusia i Extremadura de manera més localitzada. Negre com el falciot negre però amb el coll i el carpó blancs.

Falciot cuablanc comú

Només a l’extrem sud de la península. Negre com el falciot negre però amb una gran taca blanca al carpó.