Pit-roig (Erithacus rubecula)

Mida

Similar a un pardal, però més rabassut.

Hàbitat

Boscos i matolls, sobretot si hi ha sotabosc dens amb un cert grau d’humitat. Present des del nivell del mar fins a l’alta muntanya. A l’hivern també és present en jardins, zones agrícoles o zones amb arbres.

Identificació

Petit i rodanxó, destaca per una taca de color taronja al pit, que també li cobreix la cara. Cap gran i potes fines i allargades. Les parts superiors són marrons i entre aquestes i la part ataronjada s’observa una línia grisa. El jove és tot marró, clapejat a les parts superiors i més clar a les inferiors, i no té el pit taronja.

Costums

Menja formigues, escarabats i aranyes. A l’hivern, a més, menja fruits o fins i tot glans partides per altres ocells. Construeix el niu prop de terra, en cavitats naturals, amb fullaraca, herbes i molsa, i n’omple l’interior d’arrels fines, pèl i plomes. Es posa immòbil, fa un moviment sobtat i ràpid i es torna a quedar quiet una altra vegada.

Distribució

Península Ibèrica   Illes Balears   Illes Canàries  

A l’hivern és molt comú a tota la Península, a les illes Balears i a les illes Canàries, però evita les muntanyes, sobretot les de la meitat nord. A la primavera s’inverteixen els papers, es troba àmpliament estès pel nord, escasseja al sud i és absent a les illes Balears, ja que prefereix zones relativament fresques per nidificar.

Veu

El cant és melodiós, líquid i molt agradable, i el reclam és un característic “tic” (com el xoc de dues monedes) que pot convertir-se en una sèrie ràpida i llarga (“tic-ic, tic-ic, tic-ic...”) que sona com un rellotge al qual es dona corda.

Escolta-ho a XenoCanto