Espècie no objectiu
Castellà: Carbonero garrapinos
Català: Mallerenga petita
Gallec: Ferreiriño negro
Euskera: Pinu-kaskabeltza
Anglès: Coal tit
Similar a un pardal.
Boscos a qualsevol altitud, sovint en coníferes, però també en rouredes, fagedes i d’altres. Resulta més escàs en altituds més baixes, excepte a l’hivern, quan fins i tot es pot trobar en jardins.
Semblant a la mallerenga carbonera, però més petit i menys vistós. La mallerenga petita és un ocell més capgròs i xato, i canvia el brillant color groc de les parts inferiors de la mallerenga carbonera per un color ocre grisenc. Un altre tret diferenciador el trobem al clatell, on la mallerenga petita té una taca blanca, mentre que la mallerenga carbonera té tot el clatell negre. El dors és completament blau grisenc, mentre que en el cas de la mallerenga carbonera barreja una part de verd amb blau.
Menja aranyes i també insectes; a l’hivern, a més, menja pinyons, per així poder acumular reserves corporals en forma de greix. També prepara rebosts temporals en llocs amagats per afrontar períodes d’escassetat d’aliment, com ara les nevades. Pot ser un visitant habitual de menjadores.
Península Ibèrica
A la major part de les muntanyes de la Península. Cap al nord es fa més abundant. Absent a les illes Balears i les illes Canàries.
Diverses notes fines i clares, amb un timbre melancòlic: “tüüuh” o “tih-tuh-e”.